Elia Kazan

Infotaula de personaElia Kazan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Elia Kazan
(el) Ηλίας Καζαντζόγλου Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióWilliams College
Juilliard School
Yale School of Drama
New Rochelle High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor, director de teatre, actor de cinema, escriptor, guionista, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata –  1976 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorThe New School Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLucia Dunham, Lee Strasberg i Harold Clurman Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMolly Kazan (1932–1963)
Barbara Loden (1967–1980)
Frances Kazan (1982–2003) Modifica el valor a Wikidata
FillsNicholas Kazan
 ( Molly Kazan)
Chris Kazan
 ( Molly Kazan) Modifica el valor a Wikidata
ParentsZoe Kazan (filla del fill) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001415 Allocine: 296 Rottentomatoes: celebrity/elia_kazan Allmovie: p96965 TCM: 99584 TV.com: people/elia-kazan IBDB: 15277 TMDB.org: 2746
Musicbrainz: da6f07e1-db87-4832-bfe2-9f6a840f6e4f Discogs: 2540735 Goodreads author: 86175 Find a Grave: 7926713 Modifica el valor a Wikidata

Elia Kazanjoglous (en grec, Ηλίας Καζαντζόγλου), conegut com a Elia Kazan (7 de setembre 1909 - 28 de setembre 2003),[1] fou un director, productor, guionista i actor estatunidenc. Destacà per saber treure bones actuacions dramàtiques dels seus actors; va dirigir 21 actors que foren nominats a l'Oscar, i nou d'ells el van guanyar. Va dirigir moltes pel·lícules d'èxit, entre les quals destaca A Streetcar Named Desire (1951), La llei del silenci (On the Waterfront) (1954) i A l'est de l'edèn (East of Eden) (1955). Durant la seva carrera, va guanyar dos Oscars al millor director, tres premis Tony i quatre globus d'or. També va rebre un Oscar honorífic.[2]

Un punt d'inflexió en la carrera de Kazan va arribar amb el seu testimoni com a testimoni davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes el 1952 en el moment de la llista negra de Hollywood, que va comportar fortes reaccions negatives de molts amics i companys. El seu testimoni va ajudar a acabar amb les carreres dels antics companys d'actuació Morris Carnovsky i Art Smith, juntament amb el treball del dramaturg Clifford Odets.[3] Kazan i Odets havien fet un pacte per nomenar-se l'un a l'altre davant del comitè.[4] Més tard, Kazan va justificar el seu acte dient que va prendre «només la més tolerable de dues alternatives que eren doloroses i incorrectes».[5] Gairebé mig segle més tard, el seu testimoni anticomunista continuava causant polèmica. Quan Kazan va rebre un Oscar honorífic el 1999, desenes d'actors van optar per no aplaudir mentre 250 manifestants van protestar a l'esdeveniment.[6]

L'obra de Kazan va influir en les pel·lícules dels anys cinquanta i anys seixanta amb propostes provocadores i temàtiques. Se l'ha descrit com a «un dels directors més honorats i influents de la història de Broadway i de Hollywood».[7] El director Stanley Kubrick va dir d'ell: «sens dubte, el millor director que tenim a Amèrica [i] capaç de fer miracles amb els actors que utilitza».[8]:36[9] Va adaptar dramaturgs com Tennessee Williams o Arthur Miller, i se'l considera descobridor de James Dean i Marlon Brando. Ian Freer conclou que, fins i tot «amb uns èxits afectats per la controvèrsia política, el deute de Hollywood –i els actors de tot arreu– és enorme».[10] El 2010, Martin Scorsese va codirigir una pel·lícula documental, A Letter to Elia com a homenatge personal a Kazan.[11][12]

  1. grec: Ηλίας Καζαντζόγλου Pronunciació grega: [eˈlia kaˈzan]. Més tard a la seva vida, va ser conegut com a Ελία Καζάν a Grècia, com una transcripció del seu nom en anglès.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.12. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014]. 
  3. "A McCarthy Era Memory That Can Still Chill The New York Times, 16 de gener de 1997
  4. Kazan, Elia, A Life. New York: Doubleday, 1988, pp. 462–63
  5. "Scorsese gets personal in his A Letter to Elia" Gulf News, 6 de setembre de 2010
  6. "Amid Protests, Elia Kazan Receives His Oscar The New York Times, 22 de març de 1999
  7. Rothstein, Mervyn «Elia Kazan, Influential Director, Dies at 94». The New York Times, 28-09-2003 [Consulta: 28 gener 2009].
  8. Ciment, Michel. Kubrick: The Definitive Edition, Faber and Faber, Inc. (1980; 1999)
  9. International Dictionary of Films and Filmmakers – 2: Directors, St. James Press (1997) pp. 519–522
  10. Freer, Ian. Movie Makers: 50 Iconic Directors, Quercus Publishing (London) (2009) pp. 84–85
  11. "Scorsese Film Defends Anti-Communist Informer Kazan" ABC News, setembre 4, 2010
  12. "A Letter to Elia" Variety, setembre 4, 2010

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search